Manuel Arranz, historiador del Poblenou

Joan Carles Luque, historiador

 

 

Manuel Arranz, juntament amb d’altres veïns del Poblenou, fundà l’Arxiu Històric  del Poblenou l’any 1976. Essent president de l’Arxiu, aquesta entitat es va donar a conèixer amb una exposició al Casino de l’Aliança on es mostrava aspectes de la vida popular i una breu però interessant historia del barri, incidint en els aspectes més populars. 

Dos anys després, l’Arxiu realitzà tres exposicions: “Els barris de la Plata  d’Icària”, “Festes Majors al barri” i “El Cooperativisme al Poble Nou”. Va ser en aquests anys que Manuel Arranz –des de la Associació de Veïns– va treballar en una de les fites més importants pel barri: la recuperació dels locals de la Cooperativa La Flor de Maig. I així, l’any 1978, va néixer l’Ateneu Popular La Flor de Maig, del qual Manuel Arranz en fou president durant un breu període.

L’edifici de la Flor de Maig és va constituir en la seu de l’Arxiu Històric del Poblenou. El paper de Manuel Arranz va ser fonamental en la creació d’aquesta entitat, sobretot en la definició dels dos grans eixos que han vertebrat la tasca de l’Arxiu. Així, d’una banda, ens trobem en un moment clau de la recuperació d’una memòria històrica manllevada pel franquisme. Segons Arranz, i juntament amb la resta de fundadors, Josep Maria Huertas, Francesc Carrera, Nicasi Camps, Jordi Montaner..., calia salvar el patrimoni de la cultura popular (fotografies, fulletons, diaris, testimonis orals) que la historiografia franquista havia discriminat. I de l’altra, calia traslladar aquesta saviesa popular a les classes més modestes. Així s’entén el naixement de l’Arxiu, que no només recuperava i salvaguardava material històric, sinó que procedia a la seva difusió.

Des d’un punt de vista metodològic, Manuel Arranz va establir el sistema de catalogació universal de tota la documentació que arribava a l’Arxiu i es va esforçar –i no nomes durant la seva presidència– en ampliar els fons propis de l’Arxiu amb donacions i préstecs, alhora que reivindicava una cura i un tractament científic per a tota aquesta documentació.

Com a exemple, podem citar que gràcies a Manuel Arranz es va poder recuperar l’acta fundacional de la Cooperativa de la Flor de Maig, el document on vint-i-cinc obrers acordaren la creació d’una cooperativa de consum, una veritable carta de declaració de principis de la classe obrera catalana. Una reputada universitat dels Estats Units va oferir-li una substanciosa quantitat per aquest document, però Arranz no només s’hi va negar, sinó que va lliurar-lo a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Avui es conserva a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí.

Arrel de la celebració dels Jocs Olímpics, el holding Vila Olímpica S.A li va encarregar, com a historiador, la confecció del Estudi Historic-Arquitectonic del sector Avinguda Icària-Passseig Carles I, terrenys on s’aixecaria a finals de la dècada dels vuitanta la Vila Olímpica. És en aquest període que, com a president de l’Arxiu Històric del Poblenou, veieren la llum les primeres publicacions de l’arxiu, entre les que cal destacar: Els carrers del Poblenou; nomenclàtor i estudi toponímic (1982); De la tartana al metro: historia del transport públic al Poblenou (1985); La Rambla fa cent anys (1986) o  Nou Viatge a Icària (1991), obra que es pot considerar com el seu testament.

Manel Arranz va morir el desembre de 1990 a Barcelona, deixant un llegat impressionat, tenint en compte la brevetat de la seva vida.