Francesc Carreras i Candi (Barcelona 1862 – Barcelona 1937)
Nascut a Barcelona d’una família d’orfebres i joiers, va estudiar dret entre 1887 i 1892.
L’any 1886 ingressa a l’Associació Catalana d’Escursions Científiques, una de les dues institucions que es fusionaren per crear el Centre Excursionista de Catalunya, de la qual va ser membre fundador i un dels seus presidents. Participà de forma molt activa en aquesta institució, com ho palesen els diversos articles sobre excursions i de caire històric que va publicar en el seu Butlletí.
El 1888 es va convertir en membre del Círculo Liberal Conservador, arribant a presidir la Joventut Conservadora el 1890. Com a polític, i dins del partit conservador, va ser regidor de l’Ajuntament barceloní durant els períodes 1891-1893 i 1910-1913.
Com a historiador, Francesc Carreras Candi és autor de més de quatre-centes publicacions, entre petits articles en diaris i revistes i grans obres monogràfiques. Amb una gran varietat d’interessos, la qual cosa fa que el conjunt de la seva obra pateixi d’una certa dispersió temàtica, i amb monografies dedicades a diverses poblacions catalanes –sobretot en els seus primers anys d’historiador– és conegut, sobretot, pel seu monumental volum La ciutat de Barcelona (1916) dins la Geografia General de Catalunya, que dirigí, una història urbana de la ciutat de més de mil cent pàgines i dues mil vuit-centes notes (la majoria, referències documentals), sobre la formació i desenvolupament de la ciutat de Barcelona des de la primitiva Barcino a la ciutat de 1916, data de la seva publicació. Una obra que avui encara no ha estat superada i que és de consulta i referència obligades en la majoria de recerques que es fan sobre la història de la ciutat.
Altres obres seves a destacar són: Notas históricas de Sarriá (1897), Orígenes de la enfiteusis en Barcelona durante los siglos xi y xii (1909), La Via Layetana (1913), La Creu Coberta (1919) o Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauració (1928), entre moltes d’altres.
Molts dels seus treballs van veure la llum en un gran nombre de publicacions diverses, des de petites revistes d’àmbit local, religiós, polític o social (El Sarrianés, El Cronista de Mataró, Vela y Remo o la Revista Mercedaria, que dirigí), fins a diaris i revistes de tirada general, com Las Noticias, El Diluvio, La Veu de Catalunya, La Il·lustració Catalana o La Vanguardia), la qual cosa fa que el gruix de la seva producció històrica estigui molt dispersa i, fins ara, sigui difícil de localitzar.
Tan important com el conjunt dels seus estudis històrics va ser la seva tasca en impulsar l’edició de fonts documentals barcelonines. En aquest sentit, fou un dels encarregats de les publicacions històriques municials promovent que s’edités, procedents de l’Arxiu Municipal de la Ciutat, el Manual de Novells Ardits o Dietari de l’Antic Consell Barceloní (entre 1892 i 1918, els setze primers volums) i les Rúbriques de Bruniquer (1912-1916). A més d’això, la gran part dels seus treballs són rics en documentació transcrita de les més diverses èpoques històriques procedents d’un gran nombre d’arxius barcelonins i catalans.
Des de l’any 1898 Francesc Carreras i Candi va formar part, també, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, institució de la qual va arribar a ser-ne president i impulsor del seu Boletín, on hi publicà gran nombre d’estudis històrics.
Carreras i Candi va ser el primer professor d’Història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-1905) i un dels impulsors dels primers Congressos d’Història de la Corona d’Aragó. També fou un dels signants de l’acta de constitució de la Societat Catalana de Geografia (1935).
A més, Francesc Carreras Candi va ser un gran aficionat a la filatèlia, disciplina sobre la qual publicà uns 140 articles, essent un dels fundadors, l’any 1901, de la Societat Filatèlica Catalana, de la qual va ser president. Fou membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906).
També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900.
I des de 1924 ocupà la gerència de la Companyia per a la canalització de l'Ebre.
Francesc Carreras Candi fou pare de sis fills.
El fons personal de Francesc Carreras Candi es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Des de finals del 2010, una de les sales d’actes del Museu d’Història de Barcelona porta el seu nom.
En aquest any 2012, de commemoració del 150è aniversari del naixement de Francesc Carreras i Candi, s’ha realitzat el dia 4 d’octubre un acte d’homenatge per part de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb la presidència de l’Excm. Alcalde de Barcelona.
Aquest mateix dia ha vist la llum pública aquest web, Barchinona.cat, amb una secció dedicada a Francesc Carreras i Candi amb l’actualització i total accessibilitat del conjunt de la seva bibliografia històrica.