Biografia

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 1887 – Barcelona, 1975)

Historiador, arxiver i arqueòleg de Barcelona.

Llicenciat en lletres a Barcelona, doctorat després en Dret. Arxiver de l’arxiu municipal de Cervera des del 1912, també prengué part activa en la constitució del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’any 1917 s’integrà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, on va treballar fins la seva jubilació. Ell fou l’organitzador de l’Arxiu Històric de la Ciutat i de l’oficina d’investigacions i publicacions municipals. També fou l’organitzador de les primeres instal·lacions museístiques del pavelló de la ciutat en l’Exposició Internacional del 1929, que acabaren configurant el nucli del futur Museu d’Història de la Ciutat.

Duran i Sanpere tingué un paper important en el salvament d’arxius catalans durant la guerra civil des del seu càrrec en el Servei de Protecció d’Arxius de la Generalitat.

Passada la contesa, fou el creador de l’Institut d’Història de Barcelona, que aplegava l’Arxiu Històric, el Museu d’Història de la Ciutat (impulsat per ell el 1943), i el Museu d'Arts i Indústries Populars del Poble Espanyol, entre altres organismes. Duran i Sanpere fou el director de l’Institut d’Història de Barcelona fins l’any 1957.

Presidí la Reial Acadèmia de Bones Lletres entre els anys 1961 i 1963, havent-ne ingressat el 1924. També fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Agustí Duran i Sanpere és un dels més importants historiadors de Barcelona. El gruix de la seva obra –molt nombrosa i dispersa– va quedar recollida en els tres volums de l’obra Barcelona i la seva història.