L’aigua és un element essencial i indispensable per al desenvolupament de qualsevol comunitat humana. Sense aigua no hi ha pobles, no hi ha ciutats. Pel que fa a Barcelona, l’abastiment d’aigua ha sigut una preocupació constant de les autoritats que han regit la ciutat, des dels temps del Consell de Cent fins els consistoris actuals. En aquest sentit, una de les estructures hidràuliques més importants en la història de Barcelona és, sens dubte, el Rec Comtal.
El Rec Comtal va ser una canalització artificial de més de dotze quilòmetres que, des del riu Besòs, travessava el Pla de Barcelona fins arribar a la ciutat. Una estructura que va resultar decisiva per a la ciutat des dels temps medievals, quan es va construir, fins ben entrat el segle xix. Va ser generadora de recursos, riquesa i possibilitats de creixement urbà i rural al seu voltant, i un motor econòmic per a l’esdevenir global de la ciutat de Barcelona. El Rec Comtal va proporcionar energia hidràulica per moure els molins fariners i també va subministrar aigua als oficis del tèxtil i de la pell en l’època medieval, com també ho va fer al segle xviii a les fàbriques d’indianes que van possibilitar la revolució industrial a Barcelona i a moltes altres fàbriques que en el xix es van instal·lar a Sant Martí. I al llarg de tots aquests segles, l’aigua del Rec va servir per regar hortes al llarg del Pla, en un entorn de la ciutat que va acabar sent conegut com a “hort i vinyet” de Barcelona.
Una estructura tan important per a la història mateixa de la ciutat de Barcelona encara no tenia cap llibre de referència, cap monografia que la tractés en la seva totalitat. Naturalment, hi ha hagut articles i estudis de diversos historiadors (no gaires) que l’han estudiat en èpoques concretes o que s’hi ha referit de manera més o menys específica a l’hora d’estudiar temes vinculats, però tot aquest coneixement dispers mai no havia sigut agrupat per poder tenir una visió del Rec Comtal en la seva totalitat.
Això és el que ha fet Enric H. March amb aquest llibre, El Rec Comtal. 1.000 anys d’història, una obra que esdevindrà indispensable i a la que caldrà acudir sempre quan es vulgui parlar d’aquest element tan bàsic i important per al subministrament d’aigua a Barcelona.
Enric H. March és llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, i exerceix de professor i historiador. Membre de diverses associacions culturals històriques i grups d’estudis d’història local, fa anys que el seu exercici d’historiador l’ha canalitzat (disculpeu l’acudit fàcil) cap a la història de Barcelona, sobretot en elements que han deixat vestigis en l’evolució de la trama urbana de la ciutat, recerques que ha ofert en publicacions diverses i, sobretot, en les moltes i sempre ben documentades entrades al seu blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons.
El Rec Comtal. 1.000 anys d’història és un llibre que tracta sobre el Rec Comtal, sí, però no només sobre el Rec. Qui el llegeixi, a més de la història d’aquesta infraestructura hidràulica i de l’evolució de la seva importància per a la ciutat, tindrà un compendi d’història de l’abastament d’aigua a Barcelona, des de l’època dels romans fins gairebé l’actualitat. Això fa que, potser, la seva estructura sigui, al meu parer, una mica dispersa, o més aviat, desigual, per bé que la suma de les parts configuren un paisatge complet i que resulta del tot coherent amb la metodologia històrica emprada.
Després d’un capítol introductori, en el que es dóna una especial importància al relleu físic que acull al Rec, el llibre s’endinsa en els seus antecedents i origen romà i en el Rec i la Barcelona comtal. Aquest relat cronològic queda interromput per un capítol sobre quatre plànols existents del Rec Comtal (dos del segle xix i dos del xx) que pensem que perfectament podria tenir una millor ubicació més endavant en el sumari. A continuació, els llibre ens ofereix un capítol dedicat als diversos molins que hi havia al llarg del Rec Comtal, i un altre a la presència i els usos de l’aigua del Rec, pel que fa, sobretot, a l’agricultura i la indústria. A continuació, es tracta sobre l’aigua de boca a Barcelona i el Rec Comtal. Els tres capítols següents, ens endinsen ja en la Barcelona contemporània, amb la construcció de la Mina de Montcada, el pas de la Societat de Propietaris a la decadència del Rec Comtal i el canvi de paradigma que va dur de l’aigua pública a l’aigua privada. Els dos darrers capítols són els més memorialístics i reivindicatius del llibre. El primer està dedicat als diversos vestigis monumentals i arqueològics del Rec Comtal, i el segon és un interessantíssim passeig visual per tot el seu recorregut, en el que és un veritable itinerari històric a través de cartografia actual i fotografia antiga.
El Rec Comtal. 1.000 anys d’història és, com diu Manel Martín en la introducció, un pas més, una bona i documentada guia per seguir l’evolució històrica del Rec Comtal. Enrich H. March ha sabut agrupar i sintetitzar amb bon ofici i molta honestedat el coneixement existent que ha anat acumulant sobre el Rec i el serveix i el posa a disposició de tots nosaltres ben endreçat, actualitzat gairebé fins l’ara mateix i aconseguint una harmoniosa i encertada relació (em nego a dir ‘maridatge’!) entre les recerques arqueològiques i documentals existents fins el moment, en una obra que és una invitació implícita a que anem més enllà, a que a partir de la seva obra de compendi anem a la recerca de més fonts documentals d’arxiu, realitzem noves excavacions i es produeixin més estudis sobre aquesta infraestructura tan important per a la ciutat.
El llibre compta amb un pròleg de Carme Miró i Alaix, arqueòloga responsable del Pla Barcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, un pròleg ple de generositat –com és habitual en ella–que ens contextualitza el tema del Rec Comtal a la llum de les recerques arqueològiques actuals. La introducció del llibre és a càrrec de Manuel Martín Pascual, un dels principals historiadors especialistes en el Rec Comtal i, en general, en l’abastament d’aigua a Barcelona, que ens situa el llibre des del punt de vista historiogràfic.
Pel que fa als aspectes formals, cal lloar la feina feta per Edicions Viena: el seu disseny i maquetació resulten molt elegants a la vista i agradables a la lectura (tot i que, particularment, em desagradi la tipografia de pal de les notes en relació a la del text), la generositat de les il·lustracions fa que sigui un llibre fet tant per gaudir llegint-lo com només mirant-lo, i l’adequació de les imatges resulta molt adequada, convertint-se en un apreciable complement al text. En conjunt, un llibre bonic i ben editat que reforça el pes de la importància del seu contingut.
El text està escrit en un llenguatge planer, però sense eludir el rigor, amb un ús de les paraules encertat i ple de matisos, i una construcció interna dels textos que fa que la lectura vagi sola i passis les pàgines sense adonar-te’n. En aquest sentit, és un llibre d’història de molt bon llegir.
Els que el coneixem, sabem de la passió d’Enric H. March pel Rec Comtal. Una passió que ha esdevingut alhora erudita i reivindicativa, amb el convenciment –que compartim– que, pel que fa al patrimoni cultural de la nostra ciutat, no hi pot haver coneixement sense reivindicació ni reivindicació sense coneixement, sobretot en aquests últims temps. L’Enric és un dels que més s’ha mogut per la preservació dels vestigis i la memòria del Rec Comtal. Amb el seu llibre, a més, es posen les bases per possibilitar que en el futur n’hi hagi un millor coneixement històric. Com a barcelonins, ens hem de felicitar per la seva publicació.
Xavier Cazeneuve
Historiador. Barchinona.cat