barchinona
INICI AGENDA EFEMÈRIDES CERCADOR HISTORIADORS FORMACIÓ ENLLAÇOS CONTACTE

 

MUSEUS

 

Catalunya, mar enllà

El Museu Marítim de Barcelona completa el seu procés d’establiment d’una exposició permanent amb l’estrena de les dues exposicions que complementen la ja inaugurada el 2017 titulada “Drassanes i galeres”.

Catalunya mar enllà. Tres segles de marina catalana (s. XVIII-XX)” explica com Catalunya, un país petit i amb pocs recursos naturals a principis del segle XVIII, va esdevenir al segle XIX una potència industrial al sud d’Europa i com hi va contribuir el comerç marítim amb Amèrica. A l’exposició també s’hi detalla com el comerç i la construcció naval van ajudar a fer la gran transformació i modernització de Catalunya al segle XIX i reflexiona sobre com ha canviat la relació de les persones amb el mar.

La segona exposició inaugurada és “Les Sorres X. Un vaixell medieval”, on s’exposa un vaixell del segle XIV que es va trobar durant les obres del Canal Olímpic el 1990. Es tracta d’una de les escasses barques medievals destinades al transport de mercaderies que es conserva a la Mediterrània.

CONGRESSOS, JORNADES, SEMINARIS

 

El repte d’organitzar un congrés

Albert Estrada-Rius, Conservador en Cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, ha publicat dos articles en el blog del MNAC sobre el repte d’organitzar un congrés científic.

En el primer, de setembre de 2018, explicava la gènesi, els reptes i els preparatius previs a la celebració del XVI Congrés Nacional de Numismàtica que sota el títol Tesoros y hallazgos monetarios: protección, estudio y musealización va tenir lloc del 28 al 30 de novembre al MNAC. L’objectiu de l’article era compartir l’experiència entre bambolines, més que no pas teoritzar-hi. Així, Albert Estrada-Rius explica els orígens d’aquest congrés, la definició de la seva estructura, la seva organització interna, etcètera.

El segon article, escrit fa una setmana, porta per títol “Una mirada enrere i un balanç”, i en ell fa un resum de com va anar aquest congrés i com tot allò que es parlava en l’article anterior va tenir la seva plasmació en el congrés i és objecte de valoració en aquest.

Ens ha semblat interessant fer-vos conèixer aquests dos articles que ens parlem de primera mà del procés d’organització d’unes trobades científiques.

EXPOSICIÓ

 

La Capella: 600 anys al Raval

La Capella de l’Antic Hospital, ubicada en el conjunt monumental de l’Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Convalescència ha inaugurat una exposició permanent, “La Capella: 600 anys al Raval”, que recorre la història de l’edifici en relació al barri i a l’art des del segle XV.

La Capella és part de l’edifici de l’Antic Hospital de La Santa Creu, un edifici amb més de 600 anys d’història. En aquest període de temps, l’edifici s’ha anat transformant i ha anat evolucionant en la seva forma i els seus usos fins al punt que des de l’any 1994 és un centre d’activitats a l’entorn de les arts visuals i emergents. Ara, a l’entrada de la sala, s’hi instal·la una petita exposició, amb voluntat de permanència, que permet als visitants conèixer els moments més significatius de la història de l’edifici. A partir de textos, imatges i documents, aquesta exposició documentada i realitzada per Riosta posa l’accent en la relació que La Capella de l’antic Hospital ha tingut amb l’art durant tota la seva existència.

MUSEUS

 

Per Santa Eulàlia, tots als arxius i als museus

Arriben les festes de Santa Eulàlia. A més dels diversos actes festius programats, el proper cap de setmana molts museus, arxius i centres culturals celebraran jornades de portes obertes.

Aquest és l’enllaç per si voleu més informació.

ARXIUS, BIBLIOTEQUES I MUSEUS

 

Reconeixement de la feina ben feta

Xavier Tarraubella deixa la direcció de l’AHCB, després de 17 anys, i passa a formar part de l’equip del MUHBA

Aquest mes de gener hi ha hagut canvis a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Xavier Tarraubella i Mirabet n’ha deixat la direcció, després de gairebé disset anys d’estar-ne al capdavant, i s’ha integrat en l’equip del Museu d’Història de Barcelona.

Gairebé sempre, aquest tipus de canvis solen romandre dins la discreció administrativa dels moviments interns de funcionaris en l’organigrama municipal, sense gaire repercussió externa, però des de Barchinona.cat hem considerat que calia fer-nos-en ressò i reconèixer la bona feina que s’ha dut a terme a l’AHCB en aquests disset anys per part de Xavier Tarraubella i l’equip de professionals que ha dirigit.

Si donem un cop d’ull a les memòries anuals de l’arxiu, podem veure, per exemple, que, pel que fa als seus fons, s’ha passat dels 126.000 volums (2003) als més de 144.000 (2017) en el fons bibliogràfic; en el fons documental de l’arxiu medieval i modern hi ha hagut un increment final de 100 metres lineals (un increment força notable si tenim present, d’una banda, traspassos realitzats a l’Arxiu Municipal Contemporani, i de l’altra, la complicació que deu tenir trobar documentació “nova” d’aquests períodes); i en els fons orals s’ha passat de les 821 unitats conservades el 2003 a les 1.800 del 2017.

En aquests disset anys, l’AHCB s’ha convertit en la institució més important que hem tingut en l’impuls i la difusió de la recerca, la reflexió i el debat sobre la història i la historiografia de Barcelona, juntament amb el MUHBA des del 2010 (recordem, per exemple, que no hi ha cap universitat que tingui cap assignatura específica sobre història de Barcelona). I això ha sigut degut, d’una banda, en part, a la realització sempre amb gran èxit de vuit Congressos d’Història de Barcelona i dinou seminaris, cursos i jornades sobre temes diversos de la història i la historiografia de la nostra ciutat, i de l’altra banda, també, al manteniment i impuls de la publicació principal de l’Arxiu, la revista Barcelona Quaderns d’Història, amb 21 números publicats en aquests disset anys (una publicació que, en el seu conjunt, es constitueix com una veritable Història de Barcelona, hereva dels volums de Carreras, Sanpere, Duran  o els coordinats per Sobrequés), a més de 23 monografies (Quaderns del Seminari), 7 volums del Catàleg dels pergamins municipals, i altres. Un èxit i un prestigi deguts també a l’encertada i ferma decisió de voler comptar amb l’historiador Ramon Grau com a coordinador de la majoria de congressos i publicacions, veritable promotor i dinamitzador intel·lectual dels mateixos.

Un altre encert de l’Arxiu ha sigut, pel que fa a aquests darrers anys, l’adeqüació a les noves tecnologies i a internet, des de la integració dels registres bibliogràfics al CCUC i la informatització del catàleg dels fons bibliogràfics (més de 100.000 registres), fins a l’esforç per la digitalització de fons i elements de descripció, sense oblidar diverses publicacions digitals realitzades.

En aquest sentit, dos dels darrers projectes de l’Arxiu presentats en aquests anys, els recursos digitals de consulta on-line Barcelona, darrera mirada i Les rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona, no només són clares mostres del tractament que pot rebre la documentació històrica a l’hora de voler apropar-la a la ciutadania, sinó que assenyalen de retruc una proposta pròpia de l’arxiu pel que fa al camí que haurien de seguir els arxius històrics.

Després de la celebració del seu centenari, s’apropen nous temps, diferents, per a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: el projecte d’arxiu central ha de suposar l’abandó de la seva seu a la Casa de l’Ardiaca i el seu trasllat a una nau de Can Batlló, a tocar de L’Hospitalet,  junt amb la resta de centres de l’Arxiu Municipal (arxius de Districte, Fotogràfic i Contemporani), unificats en un de sol. Amb la marxa de Xavier Tarraubella es tanca una bona època de l’Arxiu; desitgem que no hagi sigut l’última, sinó que acabi sent l’anterior a una de tan bona com aquesta.

A Barchinona.cat som barcelonins que ens sentim orgullosos de ser-ho i som apassionats de la història d’aquesta ciutat. És a l’Arxiu Històric on es custodien els nostres documents més antics com a ciutadans de la ciutat de Barcelona. Sabem que no hem de donar les gràcies a Xavier Tarraubella, i amb ell a l’equip de l’AHCB, per haver fet la seva feina, però sí per haver-la fet ben feta.

Xavier Cazeneuve i Albert Cubeles
Barchinona.cat.

ARXIUS I BIBLIOTEQUES

 

El bon record de l’amabilitat

Aquest cap de setmana hem sabut amb tristesa la notícia de la mort de’n Josep Maria Sans Puig, que durant molts anys va ser bibliotecari de la Biblioteca de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, a Barcelona.

Molts dels que hem consultat els fons d’aquesta biblioteca en algun moment de la nostra vida, quan érem estudiants de la Facutat o ja després, en conservem el bon record d’una persona sempre atenta, de tracte amable i amb un fi sentit de l’humor.

Des de Barchinona.cat expressem el nostre condol a la gent del Grup d’Estudis Medievals del CSIC.

HISTORIOGRAFIA

 

Ja tenim Les Rúbriques de Bruniquer a casa

Més de vint-i-una mil dades sobre història de Barcelona al nostre abast

Dilluns 19 de novembre es va presentar el recurs digital Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona. Una plataforma de consulta que permet poder tenir al nostre ordinador més de 21.000 informacions sobre història de Barcelona entre 1249 i 1713.

En les Rúbriques trobem informacions sobre fets polítics, sobre disposicions econòmiques i qüestions administratives, sobre el proveïment del pa, del blat o de la carn, sobre la gestió de les corporacions d’oficis, sobre arquitectura, art i monuments efímers, i també sobre esdeveniments meteorològics, sobre crims, arribada de notícies de l’estranger, successos extraordinaris, calamitats, festes, celebracions, etcètera.

Es tracta de l’accés a la cronologia de Barcelona més gran mai no posada a l’abast de la ciutadania, amb la que podem fer cerques per topònims, antropònims, verbs o substantius, i també per dates o àmbits temàtics,

Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona és un projecte de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Departament de Sistemes d’Informació de l’Institut de Cultura de Barcelona. Un projecte coordinat per Marc Hernandez Güell (La Tempesta) i en el que Barchinona.cat s’ha ocupat de la ideació, l’assessorament històric, la conceptualització temàtica i el buidatge de les Rúbriques.

Accediu al recurs clicant aquí.

PATRIMONI I CIUTADANIA

 

El descobridor de l’aqüeducte romà de Barcelona

La setmana passada ens fèiem ressò dels 18 anys de la troballa de la secció transversal de l’aqüeducte romà a la finca número 25 del carrer de Ripoll. Els arcs de l’aqüeducte, tanmateix, com molts ja sabeu, eren visibles des de feia dècades a la plaça del Vuit de Març. I ho eren gràcies a què un aficionat a l’arqueologia va saber-los veure en unes obres d’enderroc i ho va posar en coneixement dels responsables municipals.
Es tracta d’Alfred Lloré (1918-2011), un obrer torner de professió, persona culta i activa socialment, entusiasta de l’arqueologia, que des de la seva jubilació va participar de manera voluntària en excavacions oficials fetes a Barcelona. Segons la gent que va treballar amb ell, era una persona entusiasta i cordial, amb una gran laboriositat i pulcritud i perfeccionista en la feina. Al final de la seva col·laboració amb els treballs del programa d'excavacions executades l'any 1984, els arqueòlegs que hi havien participat li van retre un homenatge, en el transcurs del qual, entre altres reconeixements, se li va entregar una caricatura obra de l’escultor, dibuixant i gravador Julià Riu i Serra (i que il·lustra aquesta notícia).

Alfred Lloré, quan no va poder ajudar directament a cap excavació es va dedicar en el seu temps lliure a voltar amb la seva càmera fotogràfica vigilant obres i enderrocs de Ciutat Vella a veure què sortia i fent d’informador informal del Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat. Fou ell qui, l’any 1988, observant les feines d’enderroc d’unes cases al carrer de Duran i Bas, va adonar-se que deixaven al descobert unes arcades, que immediatament va reconèixer com les de l’aqüeducte romà de la ciutat, i tot seguit va comunicar el descobriment.

Aquest no va ser l’únic descobriment arqueològic d’Alfred Lloré. El seu afany investigador el van dur a sospitar que en una de les parets del local de l’Associació Excursionista, d'Etnografia i Folklore del carrer d'Avinyó, de la qual era membre, es podia amagar un fragment de la muralla romana del segle IV, com així es va trobar. I no només això, sinó que, gràcies a unes obres d’ampliació en la mateixa entitat el 1985, ell mateix va descobrir un important llenç de la muralla del segle I a.C. Aquests trams de muralla es poden veure en la seu d’aquesta associació.
Alfred Lloré va ser un personatge excepcional, digne d’homenatge i memòria. Un exemple de ciutadà barceloní que se sentia compromès amb la seva la ciutat.

Des de Barchinona.cat volem agrair a Eduard Riu-Barrera, historiador i arqueòleg del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat, que ens hagi escrit per donar-nos a conèixer la figura d’Alfred Lloré i totes les notícies que sobre ell ens ha fet arribar.

Podeu saber més coses sobre Alfred Lloré en aquests enllaços:

— Vegeu el reportatge de TV Ciutat Vella sobre Alfred Lloré i les seves actuacions arqueològiques barcelonines. 

Notícia d’Info Barcelona on es recull el seu paper en la descoberta de l’aqüeducte.

— “Alfred Lloré de Miguel”. Veu a l’Enciclopèdia Catalana (on es recull el seu paper com a introductor del tir amb arc a Catalunya, però no els seus descobriments en el camp de l’arqueologia barcelonina).

EXPOSICIONS

 

Us fem una recomanació: «Víctimes (1936-1945)»

Des de Barchinona.cat, us volem recomanar que visiteu l’exposició «Víctimes (1936-1945)», a la seu del Memorial Democràtic (c/ Peu de la Creu, 4).

De què tracta? L’exposició proposa conèixer episodis tràgics de la Guerra Civil, com el nombre de morts, per quina causa i per quin bàndol, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardejos, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses... Però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.

Com ho tracta? La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.

El mapa com a mitja que enquadra i situa i es converteix en relat en la seva totalitat.

L’exposició “Víctimes (1936-1945)” ha sigut comissariada per l’historiador Jordi Barra.

En la nostra opinió, una de les millors exposicions sobre matèria històrica que s’han fet aquest any a Barcelona.

MITJANS

 

«Surt a la llum la vida que s'amaga als arxius de districte»

Aquí teniu l’enllaç a l’article de Gustau Nerin publicat al diari digital El Nacional.cat, sobre l’exposició “Unitats de memòria. Gràcia i el seu arxiu”, organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona, i comissariada per l’historiador Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat), amb la coordinació tècnica d’Iris Garcia (Vadexpos Gestió Cultural) i disseny expositiu d’Andrea Manenti.

Aquesta exposició la podeu veure a la seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia-Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20-22). Teniu temps fins el 15 de juliol!

BARCHINONA.CAT

 

Entrevista a El Nacional.cat i conferència en vídeo

Us oferim l’enllaç a l’entrevista que El Nacional.cat va fer a l’historiador Xavier Cazeneuve sobre l’estudi que des de Barchinona.cat estem realitzant sobre la representació de la ciutat de Barcelona en els  No-Do, els noticiaris de projecció obligatòria als cinemes durant el franquisme.

Aquest és l’enllaç a l’entrevista.
Una avançada de resultats i conclusions d’aquesta recerca la vam presentar també en una conferència dels Diàlegs d’Història Urbana que organitza el Centre de Recerca i Debats del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), el passat dilluns 7 de maig.

Si us interessa i us ve de gust, podeu sentir (i veure) aquesta conferència a través del vídeo penjat pel MUHBA al seu compte de youtube. Aquest és l’enllaç.

NOVETAT

 

La nit de Sant Joan a Barcelona

Aquest dijous es presenta a l’Espai 4 del Palau de la Virreina (La Rambla, 99) el llibre La nit de Sant Joan a Barcelona, coeditat per l’Institut de Cultura i Angle Editorial.

Es tracta del primer llibre que recorre tota la història de la festa de Sant Joan a la nostra ciutat i dels seus espais i elements característics. Una obra que s’ha plantejat des de mirades pluridisciplinars independents (la història, l’antropologia, l’etnologia i el folklore) i que des dels estudis particulars acaben configurant un relat global sobre la que és una de les festes populars més antigues de la ciutat.

Els seus autors són els historiadors Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat) i Albert Torras, els antropòlegs Manuel Delgado, Marta Contijoch i Roger Canals i el folklorista Amadeu Carbó, sota la coordinació d’Assumpció Maresma.

La nit de Sant Joan a Barcelona. Presentació: dijous 19 de maig 19 h, Espai 4 del Palau de la Virreina (La Rambla, 99).

BARCHINONA

 

La Casa de la Premsa. Barchinona.cat col·labora en la recuperació d’un espai barceloní

A l’avinguda de Rius i Taulet, al número 5, a Montjuïc, molt a prop del carrer de Lleida, hi ha l’edifici conegut com a Casa de la Premsa. Es tracta d’un dels edificis construïts per a l’Exposició Internacional celebrada el 1929 a Barcelona, el que havia d’acollir el que ara anomenaríem “centre de premsa” de l’Exposició.

La Casa de la Premsa comptava amb totes les instal·lacions més modernes del seu temps per a què els periodistes poguessin dur a terme la seva feina, a més de despatxos, espais de reunions, sala d’actes o restaurant. La tercera planta, a més, disposava d’habitacions per als periodistes que s’hi volguessin allotjar.

Durant els mesos que va durar l’Exposició Internacional, van ser centenars els periodistes vinguts d’arreu del món que van visitar i van treballar a la Casa de la Premsa, un edifici que en tot moment recordava als visitants periodistes que es trobaven a la ciutat de Barcelona capital de Catalunya, amb una constant visibilitat de l’escut de la ciutat en parets, columnes i fins i tot enrajolats del terra: una mostra de “resistència” en un moment difícil per al país, en plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Barchinona.cat ha realitzat un estudi històric sobre la Casa de la Premsa, a instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, a través de BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals) i el Servei d’Arqueologia. Un estudi que s’emmarca en una mirada històrica i arquitectònica pluridisciplinar en la que també participa l’estudi d’arquitectura Brufaucusó.

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquest estudi i veure el vídeo que l’acompanya publicats a La Vanguardia el passat 22 de desembre clicant aquí. I també el reportatge que en va fer TV3 clicant aquí. .

Barchinona als mitjans

“La Ciutat i la seva història” a la ràdio.

Us convidem a sentir el reportatge emès el 6 de setembre de 2016 a Catalunya Informació (Catalunya Ràdio) sobre el nostre curs “La Ciutat i la seva història. Transformacions urbanes i patrimoni arquitectònic a Barcelona".

“De pedra picada” és un espai de reportatges sobre arquitectura i història que s’emet a Catalunya Informació (Catalunya Ràdio) i que elabora i condueix Josep Lluís Blázquez.

Per sentir el reportatge, cliqueu aquí.


«La sabata de pedra de la Catedral», article de Cristina Savall a El Periódico del 23 d’abril de 2016, sobre les jornades “Els gremis de Barcelona” organitzades per l’AHCB i el MUHBA i en el que es fa especial incidència en la ponència “Els gremis en la xarxa urbana de Barcelona” presentada pels historiadors Albert Cubeles i Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat).
Cliqueu en aquest enllaç per llegir l’article.


La Casa de la Premsa, també va ser motiu d’atenció per part de TV3. El diumenge 17 d’abril, al Telenotícies Migdia, es va emetre un reportatge d’Alonso Carnicer i Sara Grimal sobre aquest emblemàtic edifici de l’Exposició Universal de 1929. Amb la participació de Carme Miró, responsable del Pla Barcino, i l’historiador Xavier Cazeneuve, en nom de Barchinona.cat, encarregats de l’estudi històric de la Casa de la Premsa.

Podeu veure el vídeo emès clicant en aquest enllaç.

Podeu veure la notícia publicada clicant en aquest enllaç.

Podeu veure el reportatge més ampliat clicant en aquest enllaç.


«L’èxit de la nostàlgia», article de Cristina Savall a El Periódico del 14 de març de 2016 sobre els webs i blogs dedicats a la història de Barcelona, amb esment del web de Barchinona.cat.

Llegiu l’article clicant en aquest enllaç.


Article de La Vanguardia del 22 de desembre de 2015 sobre la Casa de la Premsa. Barchinona.cat ha fet l’estudi històric d’aquest emblemàtic edifici de l’Exposició Universal de 1929.

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquest estudi i veure el vídeo que l’acompanya clicant en aquest enllaç.


El 3 de febrer de 2015, Barchinona.cat va ser convidat al programa “Sortides amb gràcia” de Ràdio Gràcia, que realitzen i condueixen Joan Àngel Frigola i Marta Berbel.

Podeu escoltar l’àudio clicant aquí.


Dijous, 11 d'octubre de 2013, ens van entrevistar al programa La Tarda de Barcelona de La Xarxa Ràdio (abans Com Ràdio).

Si ho voleu escoltar, cliqueu damunt la imatge.

(a partir del minut 34:50)


El 10 d’octubre de 2012, Barchinona.cat  va ser notícia al web de les notícies de BTV - Barcelona Televisió.

Vegeu-ho clicant damunt la imatge.

museo d’historia de Barcelona