barchinona
INICI AGENDA EFEMÈRIDES CERCADOR HISTORIADORS FORMACIÓ ENLLAÇOS CONTACTE

 

HISTORIOGRAFIA

 

La cronologia més gran sobre Barcelona (...i només fins 1713!)

El dilluns 19 de novembre es presentarà el recurs digital Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona. Sens dubte, un dels esdeveniments de l’any pel que fa a l’accés al coneixement de la Història de Barcelona.

Les Rúbriques de Bruniquer és el gran corpus reunit de disposicions, lleis, privilegis i acords emanats del Consell de Cent i de fets succeïts a Barcelona entre 1249 i 1713, amb més de 13.000 rúbriques ordenades per capítols temàtics. La seva edició a principis del segle XX l’ha convertit en una de les obres de referència cabdals en la història de Barcelona, una font d’imprescindible consulta continuada per a tots els historiadors i aficionats a la història de Barcelona.

Aquest recurs digital que es presentarà permetrà la consulta oberta on-line dels més de 21.000 registres d’informació (notícies datades) que han sigut extrets de les més de 13.000 rúbriques de l’obra original. Es tracta, doncs, de l’accés a la cronologia de Barcelona més gran mai posada a l’abast de la ciutadania, amb informacions sobre urbanisme, economia, demografia, art, dret, política, etc.

Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona és un projecte de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Departament de Sistemes d’Informació de l’ICUB, coordinat per Marc Hernandez Güell (La Tempesta) i en el que Barchinona.cat s’ha ocupat de la ideació, l’assessorament històric, la conceptualització temàtica i el buidatge de les Rúbriques.
Aquesta presentació pública tindrà lloc el dilluns 19 de novembre a les 18.30 h a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (c/ de Santa Llúcia, 1).

PATRIMONI I CIUTADANIA

 

El descobridor de l’aqüeducte romà de Barcelona

La setmana passada ens fèiem ressò dels 18 anys de la troballa de la secció transversal de l’aqüeducte romà a la finca número 25 del carrer de Ripoll. Els arcs de l’aqüeducte, tanmateix, com molts ja sabeu, eren visibles des de feia dècades a la plaça del Vuit de Març. I ho eren gràcies a què un aficionat a l’arqueologia va saber-los veure en unes obres d’enderroc i ho va posar en coneixement dels responsables municipals.
Es tracta d’Alfred Lloré (1918-2011), un obrer torner de professió, persona culta i activa socialment, entusiasta de l’arqueologia, que des de la seva jubilació va participar de manera voluntària en excavacions oficials fetes a Barcelona. Segons la gent que va treballar amb ell, era una persona entusiasta i cordial, amb una gran laboriositat i pulcritud i perfeccionista en la feina. Al final de la seva col·laboració amb els treballs del programa d'excavacions executades l'any 1984, els arqueòlegs que hi havien participat li van retre un homenatge, en el transcurs del qual, entre altres reconeixements, se li va entregar una caricatura obra de l’escultor, dibuixant i gravador Julià Riu i Serra (i que il·lustra aquesta notícia).

Alfred Lloré, quan no va poder ajudar directament a cap excavació es va dedicar en el seu temps lliure a voltar amb la seva càmera fotogràfica vigilant obres i enderrocs de Ciutat Vella a veure què sortia i fent d’informador informal del Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat. Fou ell qui, l’any 1988, observant les feines d’enderroc d’unes cases al carrer de Duran i Bas, va adonar-se que deixaven al descobert unes arcades, que immediatament va reconèixer com les de l’aqüeducte romà de la ciutat, i tot seguit va comunicar el descobriment.

Aquest no va ser l’únic descobriment arqueològic d’Alfred Lloré. El seu afany investigador el van dur a sospitar que en una de les parets del local de l’Associació Excursionista, d'Etnografia i Folklore del carrer d'Avinyó, de la qual era membre, es podia amagar un fragment de la muralla romana del segle IV, com així es va trobar. I no només això, sinó que, gràcies a unes obres d’ampliació en la mateixa entitat el 1985, ell mateix va descobrir un important llenç de la muralla del segle I a.C. Aquests trams de muralla es poden veure en la seu d’aquesta associació.
Alfred Lloré va ser un personatge excepcional, digne d’homenatge i memòria. Un exemple de ciutadà barceloní que se sentia compromès amb la seva la ciutat.

Des de Barchinona.cat volem agrair a Eduard Riu-Barrera, historiador i arqueòleg del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat, que ens hagi escrit per donar-nos a conèixer la figura d’Alfred Lloré i totes les notícies que sobre ell ens ha fet arribar.

Podeu saber més coses sobre Alfred Lloré en aquests enllaços:

— Vegeu el reportatge de TV Ciutat Vella sobre Alfred Lloré i les seves actuacions arqueològiques barcelonines. 

Notícia d’Info Barcelona on es recull el seu paper en la descoberta de l’aqüeducte.

— “Alfred Lloré de Miguel”. Veu a l’Enciclopèdia Catalana (on es recull el seu paper com a introductor del tir amb arc a Catalunya, però no els seus descobriments en el camp de l’arqueologia barcelonina).

CURS

 

Aquesta setmana comença el curs “Història de Barcelona. La ciutat vista pel cinema”

Aquest dimarts comença la primera de les quatre sessions del curs  “Història de Barcelona. La ciutat vista pel cinema”, un curs en el que es vol explicar com Barcelona s’ha vist representada pel cinema i com el cinema pot ser útil per al coneixement històric.

Es tracta d’un curs organitzat pel Centre Associat a la UNED de Barcelona i impartit per Barchinona.cat.

Després d’una sessió introductòria en el que plantejarem fins a quin punt el cinema és una font històrica i una eina de coneixement històric, abordarem les diverses mirades que sobre Barcelona (i la seva història) han projectat el cinema de ficció i el cinema documental, cadascun des dels seus propis posicionaments sobre com abordar i pretendre explicar la realitat.
Encara hi ha places disponibles.

Si voleu més informació sobre aquest curs, cliqueu en aquest enllaç.

LLIBRES

 

Publicacions sobre la història de la cartografia de Barcelona

Tenim al nostre abast, amb accés lliure i gratuït, tres excel·lents publicacions que contribueixen de manera destacada al coneixement de la història de la cartografia de Barcelona.

Es tracta dels tres volums que recullen les ponències presentades a les tres edicions de les Jornades d’Història de la Cartografia de Barcelona que cada dos anys i des del 2010 organitzen l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Si us interessen, les podeu descarregar a través d’aquest enllaç.

PATRIMONI

 

Ripoll 25: aqüeducte romà, primer Estudi General i clar símptoma patrimonial

Gràcies a Reinald Gonzàlez i el seu sempre recomanable facebook ens assabentem que ja fa 18 anys que els companys de Veclus s.l. van descobrir la secció transversal de l’aqüeducte romà a la finca número 25 del carrer de Ripoll, en el marc d’un estudi històric-arquitectònic que realitzaven. Va ser també durant les tasques de documentació per a aquest estudi que es va descobrir que en aquell lloc hi havia hagut el primer Estudi General (diguem-ne ara Universitat) de Barcelona.

Malauradament, aquesta recerca, aquest estudi i aquestes troballes, amb tot el que van tenir d’important per a la ciutat (i de bon record per als que hi vam participar), al llarg dels anys ha anat deixant un pòsit agredolç, fruit de com es tracta sovint el patrimoni arquitectònic històric a Barcelona.

Primer, va ser la retirada en la continuació del projecte de l’equip que va fer la recerca històrica a favor de la discriminació positiva; després, la vergonyosa i no-gens ètica apropiació pública del descobriment de la secció de l’aqüeducte per part d’un factòtum amb salacot (que mai no va tenir res a veure en la recerca) en un programa de TV3 sobre arqueologia; i finalment, les diverses campanyes de restauració que s'estan fent amb enderrocs medievals inclosos, com l'arc del segle XIII que donava a la plaça i que va ser enderrocat el 15 de novembre del 2016.

Teniu més informació clicant en aquest enllaç.

HISTORIADORS

 

Homenatge a Jaume Riera i Sans (1941-2018)

El proper 9 d'octubre a les 19 h al Palau del Lloctinent (C. Comtes 2, Barcelona) acull un acte cívic d'evocació i comiat de Jaume Riera i Sans, mort a Tarragona el passat 2 d'agost. Hi intervindran Dolors Bramon, Josep Casals, Javier Castaño, Alberto Torra i la cantant Rosa Zaragoza. L'assistència és lliure.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó ha instal·lat una petita exposició de treballs de Jaume Riera al vestíbul de la nova seu, també a tall d'homenatge pòstum.

EXPOSICIONS

 

Us fem una recomanació: «Víctimes (1936-1945)»

Des de Barchinona.cat, us volem recomanar que visiteu l’exposició «Víctimes (1936-1945)», a la seu del Memorial Democràtic (c/ Peu de la Creu, 4).

De què tracta? L’exposició proposa conèixer episodis tràgics de la Guerra Civil, com el nombre de morts, per quina causa i per quin bàndol, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardejos, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses... Però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.

Com ho tracta? La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.

El mapa com a mitja que enquadra i situa i es converteix en relat en la seva totalitat.

L’exposició “Víctimes (1936-1945)” ha sigut comissariada per l’historiador Jordi Barra.

En la nostra opinió, una de les millors exposicions sobre matèria històrica que s’han fet aquest any a Barcelona.

EXPOSICIONS

 

Unitats de memòria. Sants i el seu arxiu

Aquest dimarts 12 de juny a les 17:30 h, a la seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, (c/ Creu Coberta, 104), s’inaugurarà l’exposició “Unitats de memòria. Sants-Montjuïc i el seu arxiu”.

Es tracta d’una exposició que té l’objectiu d’apropar els arxius de Districte –el que conserven i les tasques que desenvolupen l’equip humà que hi treballa– a la ciutadania. Alhora, palesar que aquests arxius, com tots els que integren la xarxa de l’Arxiu Municipal de Barcelona, són les “unitats de memòria” que, junts, constitueixen la gran memòria de la història de Barcelona i la seva gent.

L’exposició es divideix en quatre àmbits. Els dos primers volen mostrar, d’una banda, com l’Arxiu de Sants conserva la memòria del territori i de l’evolució dels diversos barris del districte, i de l’altra, la de la societat santsenca en àmbits com el treball i l’escola. Els altres dos àmbits volen posar de manifest que la memòria col·lectiva que conserva l’arxiu es construeix a partir de la memòria particular, de les donacions privades que ha rebut, i que els Arxiu són equipaments de tots i per a tots, amb l’actualitat de l’Arxiu i els serveis que posa a disposició de la ciutadania.

Organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona, l’exposició està comissariada per l’historiador Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat), amb la coordinació tècnica d’Iris Garcia (Vadexpos Gestió Cultural) i disseny expositiu d’Andrea Manenti.

MITJANS

 

«Surt a la llum la vida que s'amaga als arxius de districte»

Aquí teniu l’enllaç a l’article de Gustau Nerin publicat al diari digital El Nacional.cat, sobre l’exposició “Unitats de memòria. Gràcia i el seu arxiu”, organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona, i comissariada per l’historiador Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat), amb la coordinació tècnica d’Iris Garcia (Vadexpos Gestió Cultural) i disseny expositiu d’Andrea Manenti.

Aquesta exposició la podeu veure a la seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia-Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20-22). Teniu temps fins el 15 de juliol!

EXPOSICIONS

 

Unitats de memòria. Gràcia i el seu arxiu

Heu estat mai en algun dels arxius municipals de districte? Sabeu què hi ha, què hi podeu consultar o per a què serveixen?

Aquest dijous 7 de juny a les 18 h, a la seu de l’Arxiu Municipal de l’Arxiu de Gràcia-Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20-22), s’inaugura l’exposició “Unitats de memòria. Gràcia i el seu arxiu”.
LArxiu Municipal del Districte de Gràcia, com tots els centres de lArxiu Municipal de Barcelona, conté les unitats de memòria de la gran memòria de Barcelona. Shi conserva el conjunt de documents del nostre passat ciutadà. Un coneixement necessari per saber com era Barcelona abans i com vivien els barcelonins i les barcelonines; un bagatge que és de tots i que és per a tots, i amb el qual construïm la història de la ciutat. Un arxiu que, a més, guarda fragments de vida viscuda i, per tant, conté històries apassionants, fotos increïbles i testimonis reveladors.

L’exposició es divideix, així, en quatre àmbits que mostren la “memòria” de l’Arxiu de Gràcia des de diferents vessants: un primer àmbit, dedicat a la memòria urbana del territori de Gràcia on, a través de documents i fotografies, es pot comprovar com ha evolucionat amb el pas del temps; un segon àmbit ens parla de la societat gracienca des del punt de vista de l’oci, la cultura i el seu ric teixit associatiu; en el tercer àmbit vol posar de manifest que la memòria col·lectiva que conserva l’arxiu es construeix a partir de la memòria particular, de les donacions privades que ha rebut; finalment, l’exposició es tanca amb un quart àmbit dedicat a l’actualitat de l’Arxiu i els serveis que posa a disposició de la ciutadania.

Organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona, l’exposició està comissariada per l’historiador Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat), amb la coordinació tècnica d’Iris Garcia (Vadexpos Gestió Cultural) i disseny expositiu d’Andrea Manenti.

BARCHINONA.CAT

 

Entrevista a El Nacional.cat i conferència en vídeo

Us oferim l’enllaç a l’entrevista que El Nacional.cat va fer a l’historiador Xavier Cazeneuve sobre l’estudi que des de Barchinona.cat estem realitzant sobre la representació de la ciutat de Barcelona en els  No-Do, els noticiaris de projecció obligatòria als cinemes durant el franquisme.

Aquest és l’enllaç a l’entrevista.
Una avançada de resultats i conclusions d’aquesta recerca la vam presentar també en una conferència dels Diàlegs d’Història Urbana que organitza el Centre de Recerca i Debats del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), el passat dilluns 7 de maig.

Si us interessa i us ve de gust, podeu sentir (i veure) aquesta conferència a través del vídeo penjat pel MUHBA al seu compte de youtube. Aquest és l’enllaç.

DIVULGACIÓ

 

Felicitats “En guàrdia!”: 700 programes! (i 16 anys d’Història a la ràdio)

Aquest passat diumenge 27 de maig es va emetre el “En guàrdia!” número 700!

“En guàrdia!” és un programa de divulgació històrica que s’emet a Catalunya Ràdio els diumenges de 15 a 16 h, conduït pel periodista i historiador Enric Calpena, i que des de fa 16 anys ens aproxima fets, esdeveniments i episodis de la història, tant del nostre país com de la història mundial.

Des de Barchinona.cat ens ve de gust felicitar l’Enric Calpena i tot l’equip del programa i convidar-vos a sentir els seus programes. Aquest és l’enllaç per a poder-los sentir. Enllaç a l’article de la viquipèdia amb el llistat de tots els programes de les 16 temporades.

NOVETAT EDITORIAL

 

Història musical del Palau (1908-2018)

Aprofitem l’avinentesa que estem en la setmana de Sant Jordi, per fer-vos una recomanació bibliogràfica: Història musical del Palau (1908-2018).

El Palau de la Música Catalana és, sens dubte, junt amb el Liceu, la gran referència en la història musical i cultural de Barcelona des de principis del segle XX. Pel Palau han passat els millors directors, solistes, orquestres i compositors i ha estat la seu de moltes estrenes musicals, algunes absolutes.

Aquest llibre, com el seu títol indica, repassa la història musical del Palau de la Música. A través seu, seguim la trajectòria d’aquest gran equipament i temple de la música, però, amb ell, seguim l’evolució cultural de la nostra ciutat.

Llegint el llibre ens adonem que si Barcelona, al llarg del segle XX, s’ha convertit en una metròpoli europea de primer nivell, és en part gràcies, també, a l’existència del Palau de la Música i a tota la seva tasca, tant en favor de la música del país com portant el bo i millor del món musical a casa nostra.

L’autor del llibre és Pere Andreu Jariod, que, amb un estil directe i àgil, i amb molt rigor i honestedat, aconsegueix que anem recorrent les dècades musicals del Palau d’una manera agradable i sense cansament, no només informant-nos, sinó també entretenint-nos i, de tant en tant, fent-nos somriure amb alguna anècdota o detall que ens sorprèn.

El llibre es complementa amb una vintena de textos de complement d’una nòmina d’experts, crítics, músics i professionals d’àmbits diversos que aporten un plus de detall en diversos temes, personatges i esdeveniments i que reforcen el llibre i el doten de relleu i riquesa de mirades.

Editat amb cura per Huygens Editorial, que ha aconseguit un volum elegant i de disseny molt agradable, en les seves pàgines hi trobareu un gran nombre de fotografies i imatges, moltes d’elles inèdites, que el fan molt atractiu per a la vista, més enllà de la seva plaent lectura.

BIBLIOTEQUES

 

Biblioteca de Catalunya: venda en línia de còpies d’alta qualitat

La Biblioteca de Catalunya ha posat en marxa un nou servei web que permet als usuaris seleccionar, pagar i descarregar còpies en alta qualitat dels documents en domini públic que la Biblioteca conserva i ha digitalitzat.

En el moment d’obrir el servei s’hi troben accessibles més de vint-i-cinc mil documents, entre els quals, la pràctica totalitat dels més dels sis-cents incunables conservats a la Biblioteca, revistes històriques tan emblemàtiques com ¡Cu-cut!, Pèl & Ploma o L’Esquella de la Torratxa, la correspondència d’Enric Granados, Marià Aguiló i Joan Maragall, plaques de vidre de Pau Audouard i també partitures, arxius sonors de cilindres de cera, i d’altres materials.

Teniu més informació al web de la Biblioteca de Catalunya (cliqueu en aquest enllaç).

TELEVISIÓ

 

Barcelona, otros tiempos (1967)

Des de fa un parell de setmanes, ja està disponible al web RTVE a la carta la sèrie Barcelona, otros tiempos, una sèrie de cinc documentals sobre la història contemporània de Barcelona que Televisión Española va emetre fa 50 anys, entre el 5 de gener i el 9 de febrer de 1967.

Es tracta de cinc documentals realitzats i escrits per Ricardo Fernández de Latorre (1928-2005), un dels pioners del format documental històric televisiu a Espanya, amb la col·laboració de l’historiador Pere Voltes Bou (1926-2009), director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona entre 1957 i 1982.

Un altre dels noms destacats vinculats a aquests documentals és el de Joan Lluch, que en fa la locució. Joan Lluch (1932-2006) va ser el periodista barceloní encarregat de les locucions de les transmissions del Liceu i del Palau de la Música Catalana durant més de 30 anys i responsable del programa radiofònic operístic Gran Gala.

Els documentals duren una hora i són en blanc i negre.

Ens ha semblat interessant recomanar-vos-els, d’una banda, per què ens semblen un testimoni historiogràfic excepcional (pel que fa al mitjà del que formen part: sens dubte, uns dels primers documentals televisius sobre història de Barcelona) i, en segon lloc, perquè tenen l’atractiu de veure com eren i com es plantejaven visualment els documentals a la televisió fa cinquanta anys.

Aquest són els cinc documentals. Si els voleu veure, cliqueu damunt dels respectius títols.

Barcelona, otros tiempos (I). Recuerdos del XIX
Barcelona, otros tiempos (II). Un nuevo siglo
Barcelona, otros tiempos (III). Tragedia y esperanza
Barcelona, otros tiempos (IV). Ocho años más
Barcelona, otros tiempos (V). Hacia otra Exposición Universal

NOVETAT

 

La nit de Sant Joan a Barcelona

Aquest dijous es presenta a l’Espai 4 del Palau de la Virreina (La Rambla, 99) el llibre La nit de Sant Joan a Barcelona, coeditat per l’Institut de Cultura i Angle Editorial.

Es tracta del primer llibre que recorre tota la història de la festa de Sant Joan a la nostra ciutat i dels seus espais i elements característics. Una obra que s’ha plantejat des de mirades pluridisciplinars independents (la història, l’antropologia, l’etnologia i el folklore) i que des dels estudis particulars acaben configurant un relat global sobre la que és una de les festes populars més antigues de la ciutat.

Els seus autors són els historiadors Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat) i Albert Torras, els antropòlegs Manuel Delgado, Marta Contijoch i Roger Canals i el folklorista Amadeu Carbó, sota la coordinació d’Assumpció Maresma.

La nit de Sant Joan a Barcelona. Presentació: dijous 19 de maig 19 h, Espai 4 del Palau de la Virreina (La Rambla, 99).

BARCHINONA

 

La Casa de la Premsa. Barchinona.cat col·labora en la recuperació d’un espai barceloní

A l’avinguda de Rius i Taulet, al número 5, a Montjuïc, molt a prop del carrer de Lleida, hi ha l’edifici conegut com a Casa de la Premsa. Es tracta d’un dels edificis construïts per a l’Exposició Internacional celebrada el 1929 a Barcelona, el que havia d’acollir el que ara anomenaríem “centre de premsa” de l’Exposició.

La Casa de la Premsa comptava amb totes les instal·lacions més modernes del seu temps per a què els periodistes poguessin dur a terme la seva feina, a més de despatxos, espais de reunions, sala d’actes o restaurant. La tercera planta, a més, disposava d’habitacions per als periodistes que s’hi volguessin allotjar.

Durant els mesos que va durar l’Exposició Internacional, van ser centenars els periodistes vinguts d’arreu del món que van visitar i van treballar a la Casa de la Premsa, un edifici que en tot moment recordava als visitants periodistes que es trobaven a la ciutat de Barcelona capital de Catalunya, amb una constant visibilitat de l’escut de la ciutat en parets, columnes i fins i tot enrajolats del terra: una mostra de “resistència” en un moment difícil per al país, en plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Barchinona.cat ha realitzat un estudi històric sobre la Casa de la Premsa, a instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, a través de BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals) i el Servei d’Arqueologia. Un estudi que s’emmarca en una mirada històrica i arquitectònica pluridisciplinar en la que també participa l’estudi d’arquitectura Brufaucusó.

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquest estudi i veure el vídeo que l’acompanya publicats a La Vanguardia el passat 22 de desembre clicant aquí. I també el reportatge que en va fer TV3 clicant aquí. .

Barchinona als mitjans

“La Ciutat i la seva història” a la ràdio.

Us convidem a sentir el reportatge emès el 6 de setembre de 2016 a Catalunya Informació (Catalunya Ràdio) sobre el nostre curs “La Ciutat i la seva història. Transformacions urbanes i patrimoni arquitectònic a Barcelona".

“De pedra picada” és un espai de reportatges sobre arquitectura i història que s’emet a Catalunya Informació (Catalunya Ràdio) i que elabora i condueix Josep Lluís Blázquez.

Per sentir el reportatge, cliqueu aquí.


«La sabata de pedra de la Catedral», article de Cristina Savall a El Periódico del 23 d’abril de 2016, sobre les jornades “Els gremis de Barcelona” organitzades per l’AHCB i el MUHBA i en el que es fa especial incidència en la ponència “Els gremis en la xarxa urbana de Barcelona” presentada pels historiadors Albert Cubeles i Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat).
Cliqueu en aquest enllaç per llegir l’article.


La Casa de la Premsa, també va ser motiu d’atenció per part de TV3. El diumenge 17 d’abril, al Telenotícies Migdia, es va emetre un reportatge d’Alonso Carnicer i Sara Grimal sobre aquest emblemàtic edifici de l’Exposició Universal de 1929. Amb la participació de Carme Miró, responsable del Pla Barcino, i l’historiador Xavier Cazeneuve, en nom de Barchinona.cat, encarregats de l’estudi històric de la Casa de la Premsa.

Podeu veure el vídeo emès clicant en aquest enllaç.

Podeu veure la notícia publicada clicant en aquest enllaç.

Podeu veure el reportatge més ampliat clicant en aquest enllaç.


«L’èxit de la nostàlgia», article de Cristina Savall a El Periódico del 14 de març de 2016 sobre els webs i blogs dedicats a la història de Barcelona, amb esment del web de Barchinona.cat.

Llegiu l’article clicant en aquest enllaç.


Article de La Vanguardia del 22 de desembre de 2015 sobre la Casa de la Premsa. Barchinona.cat ha fet l’estudi històric d’aquest emblemàtic edifici de l’Exposició Universal de 1929.

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquest estudi i veure el vídeo que l’acompanya clicant en aquest enllaç.


El 3 de febrer de 2015, Barchinona.cat va ser convidat al programa “Sortides amb gràcia” de Ràdio Gràcia, que realitzen i condueixen Joan Àngel Frigola i Marta Berbel.

Podeu escoltar l’àudio clicant aquí.


Dijous, 11 d'octubre de 2013, ens van entrevistar al programa La Tarda de Barcelona de La Xarxa Ràdio (abans Com Ràdio).

Si ho voleu escoltar, cliqueu damunt la imatge.

(a partir del minut 34:50)


El 10 d’octubre de 2012, Barchinona.cat  va ser notícia al web de les notícies de BTV - Barcelona Televisió.

Vegeu-ho clicant damunt la imatge.

museo d’historia de Barcelona