barchinona
INICI AGENDA EFEMÈRIDES CERCADOR HISTORIADORS FORMACIÓ ENLLAÇOS CONTACTE

 

SEMINARI

 

Barcelona hospitalària

Aquesta setmana, el dijous 17 i el divendres 18, tindrà lloc al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), el seminari "La ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XVIII", primera part del projecte “Barcelona hospitalària”, un projecte d’estudi de llarga durada, des de l’època medieval fins a l’actualitat, sobre la història hospitalària i assistencial de la ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió es presenta la primera jornada de treball, que abraça els períodes medieval i modern. Es tracta d’un projecte que considera la institució pública d’assistència a l’espai urbà com una peça clau en la reproducció de les idees de comunitat i ciutat. Aquest seminari està coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya) i Josep Barceló (Universitat Rovira i Virgili).

Si n’esteu interessats o en voleu més informació, la teniu disponible en aquest enllaç.

ARXIUS I BIBLIOTEQUES

 

El bon record de l’amabilitat

Aquest cap de setmana hem sabut amb tristesa la notícia de la mort de’n Josep Maria Sans Puig, que durant molts anys va ser bibliotecari de la Biblioteca de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, a Barcelona.

Molts dels que hem consultat els fons d’aquesta biblioteca en algun moment de la nostra vida, quan érem estudiants de la Facutat o ja després, en conservem el bon record d’una persona sempre atenta, de tracte amable i amb un fi sentit de l’humor.

Des de Barchinona.cat expressem el nostre condol a la gent del Grup d’Estudis Medievals del CSIC.

HISTORIOGRAFIA

 

Ja tenim Les Rúbriques de Bruniquer a casa

Més de vint-i-una mil dades sobre història de Barcelona al nostre abast

Dilluns 19 de novembre es va presentar el recurs digital Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona. Una plataforma de consulta que permet poder tenir al nostre ordinador més de 21.000 informacions sobre història de Barcelona entre 1249 i 1713.

En les Rúbriques trobem informacions sobre fets polítics, sobre disposicions econòmiques i qüestions administratives, sobre el proveïment del pa, del blat o de la carn, sobre la gestió de les corporacions d’oficis, sobre arquitectura, art i monuments efímers, i també sobre esdeveniments meteorològics, sobre crims, arribada de notícies de l’estranger, successos extraordinaris, calamitats, festes, celebracions, etcètera.

Es tracta de l’accés a la cronologia de Barcelona més gran mai no posada a l’abast de la ciutadania, amb la que podem fer cerques per topònims, antropònims, verbs o substantius, i també per dates o àmbits temàtics,

Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona és un projecte de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Departament de Sistemes d’Informació de l’Institut de Cultura de Barcelona. Un projecte coordinat per Marc Hernandez Güell (La Tempesta) i en el que Barchinona.cat s’ha ocupat de la ideació, l’assessorament històric, la conceptualització temàtica i el buidatge de les Rúbriques.

Accediu al recurs clicant aquí.

PATRIMONI I CIUTADANIA

 

El descobridor de l’aqüeducte romà de Barcelona

La setmana passada ens fèiem ressò dels 18 anys de la troballa de la secció transversal de l’aqüeducte romà a la finca número 25 del carrer de Ripoll. Els arcs de l’aqüeducte, tanmateix, com molts ja sabeu, eren visibles des de feia dècades a la plaça del Vuit de Març. I ho eren gràcies a què un aficionat a l’arqueologia va saber-los veure en unes obres d’enderroc i ho va posar en coneixement dels responsables municipals.
Es tracta d’Alfred Lloré (1918-2011), un obrer torner de professió, persona culta i activa socialment, entusiasta de l’arqueologia, que des de la seva jubilació va participar de manera voluntària en excavacions oficials fetes a Barcelona. Segons la gent que va treballar amb ell, era una persona entusiasta i cordial, amb una gran laboriositat i pulcritud i perfeccionista en la feina. Al final de la seva col·laboració amb els treballs del programa d'excavacions executades l'any 1984, els arqueòlegs que hi havien participat li van retre un homenatge, en el transcurs del qual, entre altres reconeixements, se li va entregar una caricatura obra de l’escultor, dibuixant i gravador Julià Riu i Serra (i que il·lustra aquesta notícia).

Alfred Lloré, quan no va poder ajudar directament a cap excavació es va dedicar en el seu temps lliure a voltar amb la seva càmera fotogràfica vigilant obres i enderrocs de Ciutat Vella a veure què sortia i fent d’informador informal del Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat. Fou ell qui, l’any 1988, observant les feines d’enderroc d’unes cases al carrer de Duran i Bas, va adonar-se que deixaven al descobert unes arcades, que immediatament va reconèixer com les de l’aqüeducte romà de la ciutat, i tot seguit va comunicar el descobriment.

Aquest no va ser l’únic descobriment arqueològic d’Alfred Lloré. El seu afany investigador el van dur a sospitar que en una de les parets del local de l’Associació Excursionista, d'Etnografia i Folklore del carrer d'Avinyó, de la qual era membre, es podia amagar un fragment de la muralla romana del segle IV, com així es va trobar. I no només això, sinó que, gràcies a unes obres d’ampliació en la mateixa entitat el 1985, ell mateix va descobrir un important llenç de la muralla del segle I a.C. Aquests trams de muralla es poden veure en la seu d’aquesta associació.
Alfred Lloré va ser un personatge excepcional, digne d’homenatge i memòria. Un exemple de ciutadà barceloní que se sentia compromès amb la seva la ciutat.

Des de Barchinona.cat volem agrair a Eduard Riu-Barrera, historiador i arqueòleg del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat, que ens hagi escrit per donar-nos a conèixer la figura d’Alfred Lloré i totes les notícies que sobre ell ens ha fet arribar.

Podeu saber més coses sobre Alfred Lloré en aquests enllaços:

— Vegeu el reportatge de TV Ciutat Vella sobre Alfred Lloré i les seves actuacions arqueològiques barcelonines. 

Notícia d’Info Barcelona on es recull el seu paper en la descoberta de l’aqüeducte.

— “Alfred Lloré de Miguel”. Veu a l’Enciclopèdia Catalana (on es recull el seu paper com a introductor del tir amb arc a Catalunya, però no els seus descobriments en el camp de l’arqueologia barcelonina).

EXPOSICIONS

 

Us fem una recomanació: «Víctimes (1936-1945)»

Des de Barchinona.cat, us volem recomanar que visiteu l’exposició «Víctimes (1936-1945)», a la seu del Memorial Democràtic (c/ Peu de la Creu, 4).

De què tracta? L’exposició proposa conèixer episodis tràgics de la Guerra Civil, com el nombre de morts, per quina causa i per quin bàndol, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardejos, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses... Però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.

Com ho tracta? La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.

El mapa com a mitja que enquadra i situa i es converteix en relat en la seva totalitat.

L’exposició “Víctimes (1936-1945)” ha sigut comissariada per l’historiador Jordi Barra.

En la nostra opinió, una de les millors exposicions sobre matèria històrica que s’han fet aquest any a Barcelona.

MITJANS

 

«Surt a la llum la vida que s'amaga als arxius de districte»

Aquí teniu l’enllaç a l’article de Gustau Nerin publicat al diari digital El Nacional.cat, sobre l’exposició “Unitats de memòria. Gràcia i el seu arxiu”, organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona, i comissariada per l’historiador Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat), amb la coordinació tècnica d’Iris Garcia (Vadexpos Gestió Cultural) i disseny expositiu d’Andrea Manenti.

Aquesta exposició la podeu veure a la seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia-Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20-22). Teniu temps fins el 15 de juliol!

BARCHINONA.CAT

 

Entrevista a El Nacional.cat i conferència en vídeo

Us oferim l’enllaç a l’entrevista que El Nacional.cat va fer a l’historiador Xavier Cazeneuve sobre l’estudi que des de Barchinona.cat estem realitzant sobre la representació de la ciutat de Barcelona en els  No-Do, els noticiaris de projecció obligatòria als cinemes durant el franquisme.

Aquest és l’enllaç a l’entrevista.
Una avançada de resultats i conclusions d’aquesta recerca la vam presentar també en una conferència dels Diàlegs d’Història Urbana que organitza el Centre de Recerca i Debats del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), el passat dilluns 7 de maig.

Si us interessa i us ve de gust, podeu sentir (i veure) aquesta conferència a través del vídeo penjat pel MUHBA al seu compte de youtube. Aquest és l’enllaç.

NOVETAT EDITORIAL

 

Història musical del Palau (1908-2018)

Aprofitem l’avinentesa que estem en la setmana de Sant Jordi, per fer-vos una recomanació bibliogràfica: Història musical del Palau (1908-2018).

El Palau de la Música Catalana és, sens dubte, junt amb el Liceu, la gran referència en la història musical i cultural de Barcelona des de principis del segle XX. Pel Palau han passat els millors directors, solistes, orquestres i compositors i ha estat la seu de moltes estrenes musicals, algunes absolutes.

Aquest llibre, com el seu títol indica, repassa la història musical del Palau de la Música. A través seu, seguim la trajectòria d’aquest gran equipament i temple de la música, però, amb ell, seguim l’evolució cultural de la nostra ciutat.

Llegint el llibre ens adonem que si Barcelona, al llarg del segle XX, s’ha convertit en una metròpoli europea de primer nivell, és en part gràcies, també, a l’existència del Palau de la Música i a tota la seva tasca, tant en favor de la música del país com portant el bo i millor del món musical a casa nostra.

L’autor del llibre és Pere Andreu Jariod, que, amb un estil directe i àgil, i amb molt rigor i honestedat, aconsegueix que anem recorrent les dècades musicals del Palau d’una manera agradable i sense cansament, no només informant-nos, sinó també entretenint-nos i, de tant en tant, fent-nos somriure amb alguna anècdota o detall que ens sorprèn.

El llibre es complementa amb una vintena de textos de complement d’una nòmina d’experts, crítics, músics i professionals d’àmbits diversos que aporten un plus de detall en diversos temes, personatges i esdeveniments i que reforcen el llibre i el doten de relleu i riquesa de mirades.

Editat amb cura per Huygens Editorial, que ha aconseguit un volum elegant i de disseny molt agradable, en les seves pàgines hi trobareu un gran nombre de fotografies i imatges, moltes d’elles inèdites, que el fan molt atractiu per a la vista, més enllà de la seva plaent lectura.

TELEVISIÓ

 

Barcelona, otros tiempos (1967)

Des de fa un parell de setmanes, ja està disponible al web RTVE a la carta la sèrie Barcelona, otros tiempos, una sèrie de cinc documentals sobre la història contemporània de Barcelona que Televisión Española va emetre fa 50 anys, entre el 5 de gener i el 9 de febrer de 1967.

Es tracta de cinc documentals realitzats i escrits per Ricardo Fernández de Latorre (1928-2005), un dels pioners del format documental històric televisiu a Espanya, amb la col·laboració de l’historiador Pere Voltes Bou (1926-2009), director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona entre 1957 i 1982.

Un altre dels noms destacats vinculats a aquests documentals és el de Joan Lluch, que en fa la locució. Joan Lluch (1932-2006) va ser el periodista barceloní encarregat de les locucions de les transmissions del Liceu i del Palau de la Música Catalana durant més de 30 anys i responsable del programa radiofònic operístic Gran Gala.

Els documentals duren una hora i són en blanc i negre.

Ens ha semblat interessant recomanar-vos-els, d’una banda, per què ens semblen un testimoni historiogràfic excepcional (pel que fa al mitjà del que formen part: sens dubte, uns dels primers documentals televisius sobre història de Barcelona) i, en segon lloc, perquè tenen l’atractiu de veure com eren i com es plantejaven visualment els documentals a la televisió fa cinquanta anys.

Aquest són els cinc documentals. Si els voleu veure, cliqueu damunt dels respectius títols.

Barcelona, otros tiempos (I). Recuerdos del XIX
Barcelona, otros tiempos (II). Un nuevo siglo
Barcelona, otros tiempos (III). Tragedia y esperanza
Barcelona, otros tiempos (IV). Ocho años más
Barcelona, otros tiempos (V). Hacia otra Exposición Universal

NOVETAT

 

La nit de Sant Joan a Barcelona

Aquest dijous es presenta a l’Espai 4 del Palau de la Virreina (La Rambla, 99) el llibre La nit de Sant Joan a Barcelona, coeditat per l’Institut de Cultura i Angle Editorial.

Es tracta del primer llibre que recorre tota la història de la festa de Sant Joan a la nostra ciutat i dels seus espais i elements característics. Una obra que s’ha plantejat des de mirades pluridisciplinars independents (la història, l’antropologia, l’etnologia i el folklore) i que des dels estudis particulars acaben configurant un relat global sobre la que és una de les festes populars més antigues de la ciutat.

Els seus autors són els historiadors Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat) i Albert Torras, els antropòlegs Manuel Delgado, Marta Contijoch i Roger Canals i el folklorista Amadeu Carbó, sota la coordinació d’Assumpció Maresma.

La nit de Sant Joan a Barcelona. Presentació: dijous 19 de maig 19 h, Espai 4 del Palau de la Virreina (La Rambla, 99).

BARCHINONA

 

La Casa de la Premsa. Barchinona.cat col·labora en la recuperació d’un espai barceloní

A l’avinguda de Rius i Taulet, al número 5, a Montjuïc, molt a prop del carrer de Lleida, hi ha l’edifici conegut com a Casa de la Premsa. Es tracta d’un dels edificis construïts per a l’Exposició Internacional celebrada el 1929 a Barcelona, el que havia d’acollir el que ara anomenaríem “centre de premsa” de l’Exposició.

La Casa de la Premsa comptava amb totes les instal·lacions més modernes del seu temps per a què els periodistes poguessin dur a terme la seva feina, a més de despatxos, espais de reunions, sala d’actes o restaurant. La tercera planta, a més, disposava d’habitacions per als periodistes que s’hi volguessin allotjar.

Durant els mesos que va durar l’Exposició Internacional, van ser centenars els periodistes vinguts d’arreu del món que van visitar i van treballar a la Casa de la Premsa, un edifici que en tot moment recordava als visitants periodistes que es trobaven a la ciutat de Barcelona capital de Catalunya, amb una constant visibilitat de l’escut de la ciutat en parets, columnes i fins i tot enrajolats del terra: una mostra de “resistència” en un moment difícil per al país, en plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Barchinona.cat ha realitzat un estudi històric sobre la Casa de la Premsa, a instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, a través de BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals) i el Servei d’Arqueologia. Un estudi que s’emmarca en una mirada històrica i arquitectònica pluridisciplinar en la que també participa l’estudi d’arquitectura Brufaucusó.

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquest estudi i veure el vídeo que l’acompanya publicats a La Vanguardia el passat 22 de desembre clicant aquí. I també el reportatge que en va fer TV3 clicant aquí. .

Barchinona als mitjans

“La Ciutat i la seva història” a la ràdio.

Us convidem a sentir el reportatge emès el 6 de setembre de 2016 a Catalunya Informació (Catalunya Ràdio) sobre el nostre curs “La Ciutat i la seva història. Transformacions urbanes i patrimoni arquitectònic a Barcelona".

“De pedra picada” és un espai de reportatges sobre arquitectura i història que s’emet a Catalunya Informació (Catalunya Ràdio) i que elabora i condueix Josep Lluís Blázquez.

Per sentir el reportatge, cliqueu aquí.


«La sabata de pedra de la Catedral», article de Cristina Savall a El Periódico del 23 d’abril de 2016, sobre les jornades “Els gremis de Barcelona” organitzades per l’AHCB i el MUHBA i en el que es fa especial incidència en la ponència “Els gremis en la xarxa urbana de Barcelona” presentada pels historiadors Albert Cubeles i Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat).
Cliqueu en aquest enllaç per llegir l’article.


La Casa de la Premsa, també va ser motiu d’atenció per part de TV3. El diumenge 17 d’abril, al Telenotícies Migdia, es va emetre un reportatge d’Alonso Carnicer i Sara Grimal sobre aquest emblemàtic edifici de l’Exposició Universal de 1929. Amb la participació de Carme Miró, responsable del Pla Barcino, i l’historiador Xavier Cazeneuve, en nom de Barchinona.cat, encarregats de l’estudi històric de la Casa de la Premsa.

Podeu veure el vídeo emès clicant en aquest enllaç.

Podeu veure la notícia publicada clicant en aquest enllaç.

Podeu veure el reportatge més ampliat clicant en aquest enllaç.


«L’èxit de la nostàlgia», article de Cristina Savall a El Periódico del 14 de març de 2016 sobre els webs i blogs dedicats a la història de Barcelona, amb esment del web de Barchinona.cat.

Llegiu l’article clicant en aquest enllaç.


Article de La Vanguardia del 22 de desembre de 2015 sobre la Casa de la Premsa. Barchinona.cat ha fet l’estudi històric d’aquest emblemàtic edifici de l’Exposició Universal de 1929.

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquest estudi i veure el vídeo que l’acompanya clicant en aquest enllaç.


El 3 de febrer de 2015, Barchinona.cat va ser convidat al programa “Sortides amb gràcia” de Ràdio Gràcia, que realitzen i condueixen Joan Àngel Frigola i Marta Berbel.

Podeu escoltar l’àudio clicant aquí.


Dijous, 11 d'octubre de 2013, ens van entrevistar al programa La Tarda de Barcelona de La Xarxa Ràdio (abans Com Ràdio).

Si ho voleu escoltar, cliqueu damunt la imatge.

(a partir del minut 34:50)


El 10 d’octubre de 2012, Barchinona.cat  va ser notícia al web de les notícies de BTV - Barcelona Televisió.

Vegeu-ho clicant damunt la imatge.

museo d’historia de Barcelona